dilluns, de novembre 02, 2009
dimarts, d’agost 25, 2009
fragmento del estudio sobre castells i inmigració de la fundació Bofill en la que se habla de teamtowers
Artículo completo: http://www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/publicacions/449.pdf
FRAGMENTO QUE HABLA SOBRE EL TALLER QUE TEAMTOWERS COORDINÓ
Les dificultats que tenien la majoria de marroquins per participar en orga-
nitzacions culturals catalanes com les colles castelleres van ser confirma-
des per Souad El Azhar, una de les promotores de la creació d’una associació
d’immigrants marroquins i mediadora intercultural de l’Ajuntament de Valls.
Per a ella, el problema residia bàsicament en el canvi cap a postures més
patriarcals i endogàmiques sofert per una part significativa de la comunitat
marroquina de Valls en els anys anteriors:
—En las colles castelleres, ¿sabes si hay gente inmigrante que participe?
—Sí, sí que hay, pero dominicanos.
—¿Marroquíes no?
—No, qué lástima, ¿verdad? [...] Porque la gente [marroquí] dice: de la
cultura de esta gente no queremos saber nada [...], los padres no quieren
saber nada y a veces cuando pasan, cuando hacen alguna fiesta por
ejemplo en San Juan, la gente [marroquí] cierra las ventanas, las mujeres
cierran las ventanas porque no pueden ver por la ventana, está prohibido,
dicen «es que mi marido no me deja». Qué pena, la verdad...
(Sovad El Azhar, Ajuntament de Valls.)
I tanmateix, la participació de marroquins en les colles castelleres de Valls
era vista per algunes persones assentades a la capital de l’Alt Camp com un
objectiu a assolir quan parlaven d’integració. En aquest sentit és il·lustratiu
l’article d’opinió de Jaume Pros Fernàndez (2003), publicat per un periòdic
local, en què deia que si autòctons i immigrants s’esforçaven per compartir
aquesta terra, potser tard o d’hora hi hauria un cap de colla que es diria
Muhammad i que aquest fet seria un senyal clar que els immigrants s’han
integrat a Valls.
Des de llavors han passat més de tres anys i aquelles idees, després d’un
llarg procés, han començat a donar uns fruits que encara cal veure com
maduraran. Tal i com recollia el Diari de Tarragona a partir d’una informa-
ció feta publica per l’Agència Catalana de Notícies, el 8 de novembre de
2006 es presentava públicament a Valls un programa que intentava fer un pas endavant cap a assolir l’objectiu a llarg termini de tenir algun dia un cap
de colla d’origen marroquí a Valls:
Les dues colles castelleres de Valls confien créixer gràcies al taller Fent
Pinya, adreçat a joves en risc d’exclusió social. Aquest dimecres l’Ajunta-
ment de Valls ha presentat oficialment aquest programa a partir del qual es
crearà una «colla castellera fictícia», segons el regidor de Serveis Socials,
Andreu Fernàndez. El taller ja ha arrencat amb 34 joves, dels quals el
51% són immigrants [...].
En la primera de les deu sessions, els joves van fer un pilar de tres, però
l’objectiu és que siguin capaços de carregar un castell de cinc pisos en una
exhibició que tindrà lloc a la plaça del Blat. Si més no, la finalitat última,
segons el regidor, és seguir la línia que el món casteller va iniciar als anys
seixanta actuant de porta d’entrada als immigrants provinents del sud d’Es-
panya. Ara, però, segons Fernàndez, és més complicat perquè s’intenten
acollir diferents orígens, cultures i religions.
Després de la jornada inaugural, que va tenir lloc a Casa Caritat, a partir
d’avui i cada dimecres a la tarda es duran a terme les sessions de manera
alternada als locals de les dues colles castelleres. Amb els joves hi treba-
llen el coordinador del taller i un educador social, així com també grallers
i castellers. Segons el regidor, els joves aprendran l’ús i significat de pa-
raules com «compartir» o «esforç mutu». Fernàndez ha agraït especialment
la col·laboració de la Vella i la Jove.
Les dues colles han explicat que amb el temps s’han anat integrant alguns
nouvinguts de l’Est i sud-americans. Però, segons el president de colla de
la Vella, Ivan Rodon, «ara el repte és aquest 51%», perquè majoritàriament
són marroquins i «és el col·lectiu que li costa més entrar». Les colles de-
sitgen que els immigrants acabin formant part de les colles, que tempora-
da rere temporada, perden castellers. «En sortiran beneficiades les colles,
Valls i el país», ha declarat Rodon. [...]
El projecte és ideat per l’empresa vilafranquina Teamtowers, que pren els
castells com una eina de formació, comunicació i millora de les relacions
entre grups de persones, però és el primer cop que s’aplica a joves en situació de risc d’exclusió social. Hi participen joves d’entre 14 i 18 anys,
d’origen magrebí, sud-americà i espanyol, procedents dels dos instituts de
Valls i de l’Escola Taller que s’imparteix a Casa Caritat.
(Diari de Tarragona, 8-11-2006.)
Uns dies més tard, el 10 de novembre de 2006, apareixia a la publicació
El 3 de vuit un altre article en què es donava més informació sobre la forma
d’implicació de les colles castelleres vallenques en aquesta iniciativa i so-
bre com havien estat els seus primers passos:
Tant la Vella com la Jove han designat un representant que ensenya als
joves com s’estructura un castell. També hi intervenen el tècnic de políti-
ques migratòries, tres educadors socials i els promotors de Teamtowers,
que se centren en la part educativa i d’animació de l’activitat. A la presen-
tació es va mostrar als joves com s’escull un cap de colla, com es forma
una pinya i com es construeix un castell. A partir d’aquí, i durant deu
sessions, es pretén que els joves aprenguin la importància del treball en
equip en la construcció d’un castell, amb la motivació de superar-se a
cada sessió, fins a assolir un castell de cinc pisos. La canalla de les dues
colles també està col·laborant en aquesta iniciativa.
(El 3 de vuit, 10-11-2006.)
En aquest mateix article, a banda de recalcar que es tractava d’un projecte
pioner a Catalunya en el seu àmbit, també s’informava sobre les experiènci-
es prèvies de l’empresa Teamtowers sobre les quals es construïa aquesta
iniciativa:
El coordinador del projecte Fent Pinya i soci de l’empresa Teamtowers,
Àlvar Solache, ha explicat que fins ara només s’ha dut a terme un projecte
similar a Jerusalem, amb nens jueus i àrabs, i en un reformatori de Bonn.
El projecte, però, s’ha aplicat a altres col·lectius i amb finalitats ben di-
verses. Entitats bancàries, empreses, universitats, grups d’avis, i fins i tot
una agència de viatges d’un creuer han contractat aquesta activitat parti-cipativa. La filosofia del projecte és que els castells són una eina de for-
mació, comunicació i millora de les relacions entre grups de persones. Tot
i això, l’empresa està interessada sobretot a explotar el vessant més aco-
llidor i integrador, i confia que l’experiència de Valls sigui un exemple per
a altres municipis. De fet, l’empresa vol crear una organització destinada
a projectes solidaris a través del finançament de patrocinadors.
(El 3 de vuit, 10-11-2006.)
A més, d’entrada, un altre aspecte positiu d’aquesta experiència és que,
com es recollia a El Periódico de Cataluña de l’11 de novembre de 2006,
«la iniciativa també ha permès que les dues colles de Valls deixin de banda
la seva rivalitat i facin pinya per una causa justa».
Com s’assenyala més amunt, el taller Fent Pinya realitzat a Valls tenia una
durada prevista de deu setmanes i, atès que aquest llibre havia d’entrar a
impremta abans de la seva finalització, es va decidir deixar per una altra
ocasió l’anàlisi d’aquesta molt interessant experiència. En canvi, en els ca-
pítols següents, s’analitzen els processos d’integració d’una sèrie d’immi-
grants estrangers que participen en colles castelleres del Penedès, el Vallès
Occidental i el Barcelonès. Tot i que s’ha constatat la participació d’alguna
persona d’origen marroquí en colles com els Minyons de Terrassa (Sáez,
2005), finalment no va ser possible entrevistar-la. En un futur proper seria
interessant fer un estudi més específic i focalitzat en la participació de per-
sones d’origen magrebí i asiàtic en colles castelleres.
FRAGMENTO QUE HABLA SOBRE EL TALLER QUE TEAMTOWERS COORDINÓ
Les dificultats que tenien la majoria de marroquins per participar en orga-
nitzacions culturals catalanes com les colles castelleres van ser confirma-
des per Souad El Azhar, una de les promotores de la creació d’una associació
d’immigrants marroquins i mediadora intercultural de l’Ajuntament de Valls.
Per a ella, el problema residia bàsicament en el canvi cap a postures més
patriarcals i endogàmiques sofert per una part significativa de la comunitat
marroquina de Valls en els anys anteriors:
—En las colles castelleres, ¿sabes si hay gente inmigrante que participe?
—Sí, sí que hay, pero dominicanos.
—¿Marroquíes no?
—No, qué lástima, ¿verdad? [...] Porque la gente [marroquí] dice: de la
cultura de esta gente no queremos saber nada [...], los padres no quieren
saber nada y a veces cuando pasan, cuando hacen alguna fiesta por
ejemplo en San Juan, la gente [marroquí] cierra las ventanas, las mujeres
cierran las ventanas porque no pueden ver por la ventana, está prohibido,
dicen «es que mi marido no me deja». Qué pena, la verdad...
(Sovad El Azhar, Ajuntament de Valls.)
I tanmateix, la participació de marroquins en les colles castelleres de Valls
era vista per algunes persones assentades a la capital de l’Alt Camp com un
objectiu a assolir quan parlaven d’integració. En aquest sentit és il·lustratiu
l’article d’opinió de Jaume Pros Fernàndez (2003), publicat per un periòdic
local, en què deia que si autòctons i immigrants s’esforçaven per compartir
aquesta terra, potser tard o d’hora hi hauria un cap de colla que es diria
Muhammad i que aquest fet seria un senyal clar que els immigrants s’han
integrat a Valls.
Des de llavors han passat més de tres anys i aquelles idees, després d’un
llarg procés, han començat a donar uns fruits que encara cal veure com
maduraran. Tal i com recollia el Diari de Tarragona a partir d’una informa-
ció feta publica per l’Agència Catalana de Notícies, el 8 de novembre de
2006 es presentava públicament a Valls un programa que intentava fer un pas endavant cap a assolir l’objectiu a llarg termini de tenir algun dia un cap
de colla d’origen marroquí a Valls:
Les dues colles castelleres de Valls confien créixer gràcies al taller Fent
Pinya, adreçat a joves en risc d’exclusió social. Aquest dimecres l’Ajunta-
ment de Valls ha presentat oficialment aquest programa a partir del qual es
crearà una «colla castellera fictícia», segons el regidor de Serveis Socials,
Andreu Fernàndez. El taller ja ha arrencat amb 34 joves, dels quals el
51% són immigrants [...].
En la primera de les deu sessions, els joves van fer un pilar de tres, però
l’objectiu és que siguin capaços de carregar un castell de cinc pisos en una
exhibició que tindrà lloc a la plaça del Blat. Si més no, la finalitat última,
segons el regidor, és seguir la línia que el món casteller va iniciar als anys
seixanta actuant de porta d’entrada als immigrants provinents del sud d’Es-
panya. Ara, però, segons Fernàndez, és més complicat perquè s’intenten
acollir diferents orígens, cultures i religions.
Després de la jornada inaugural, que va tenir lloc a Casa Caritat, a partir
d’avui i cada dimecres a la tarda es duran a terme les sessions de manera
alternada als locals de les dues colles castelleres. Amb els joves hi treba-
llen el coordinador del taller i un educador social, així com també grallers
i castellers. Segons el regidor, els joves aprendran l’ús i significat de pa-
raules com «compartir» o «esforç mutu». Fernàndez ha agraït especialment
la col·laboració de la Vella i la Jove.
Les dues colles han explicat que amb el temps s’han anat integrant alguns
nouvinguts de l’Est i sud-americans. Però, segons el president de colla de
la Vella, Ivan Rodon, «ara el repte és aquest 51%», perquè majoritàriament
són marroquins i «és el col·lectiu que li costa més entrar». Les colles de-
sitgen que els immigrants acabin formant part de les colles, que tempora-
da rere temporada, perden castellers. «En sortiran beneficiades les colles,
Valls i el país», ha declarat Rodon. [...]
El projecte és ideat per l’empresa vilafranquina Teamtowers, que pren els
castells com una eina de formació, comunicació i millora de les relacions
entre grups de persones, però és el primer cop que s’aplica a joves en situació de risc d’exclusió social. Hi participen joves d’entre 14 i 18 anys,
d’origen magrebí, sud-americà i espanyol, procedents dels dos instituts de
Valls i de l’Escola Taller que s’imparteix a Casa Caritat.
(Diari de Tarragona, 8-11-2006.)
Uns dies més tard, el 10 de novembre de 2006, apareixia a la publicació
El 3 de vuit un altre article en què es donava més informació sobre la forma
d’implicació de les colles castelleres vallenques en aquesta iniciativa i so-
bre com havien estat els seus primers passos:
Tant la Vella com la Jove han designat un representant que ensenya als
joves com s’estructura un castell. També hi intervenen el tècnic de políti-
ques migratòries, tres educadors socials i els promotors de Teamtowers,
que se centren en la part educativa i d’animació de l’activitat. A la presen-
tació es va mostrar als joves com s’escull un cap de colla, com es forma
una pinya i com es construeix un castell. A partir d’aquí, i durant deu
sessions, es pretén que els joves aprenguin la importància del treball en
equip en la construcció d’un castell, amb la motivació de superar-se a
cada sessió, fins a assolir un castell de cinc pisos. La canalla de les dues
colles també està col·laborant en aquesta iniciativa.
(El 3 de vuit, 10-11-2006.)
En aquest mateix article, a banda de recalcar que es tractava d’un projecte
pioner a Catalunya en el seu àmbit, també s’informava sobre les experiènci-
es prèvies de l’empresa Teamtowers sobre les quals es construïa aquesta
iniciativa:
El coordinador del projecte Fent Pinya i soci de l’empresa Teamtowers,
Àlvar Solache, ha explicat que fins ara només s’ha dut a terme un projecte
similar a Jerusalem, amb nens jueus i àrabs, i en un reformatori de Bonn.
El projecte, però, s’ha aplicat a altres col·lectius i amb finalitats ben di-
verses. Entitats bancàries, empreses, universitats, grups d’avis, i fins i tot
una agència de viatges d’un creuer han contractat aquesta activitat parti-cipativa. La filosofia del projecte és que els castells són una eina de for-
mació, comunicació i millora de les relacions entre grups de persones. Tot
i això, l’empresa està interessada sobretot a explotar el vessant més aco-
llidor i integrador, i confia que l’experiència de Valls sigui un exemple per
a altres municipis. De fet, l’empresa vol crear una organització destinada
a projectes solidaris a través del finançament de patrocinadors.
(El 3 de vuit, 10-11-2006.)
A més, d’entrada, un altre aspecte positiu d’aquesta experiència és que,
com es recollia a El Periódico de Cataluña de l’11 de novembre de 2006,
«la iniciativa també ha permès que les dues colles de Valls deixin de banda
la seva rivalitat i facin pinya per una causa justa».
Com s’assenyala més amunt, el taller Fent Pinya realitzat a Valls tenia una
durada prevista de deu setmanes i, atès que aquest llibre havia d’entrar a
impremta abans de la seva finalització, es va decidir deixar per una altra
ocasió l’anàlisi d’aquesta molt interessant experiència. En canvi, en els ca-
pítols següents, s’analitzen els processos d’integració d’una sèrie d’immi-
grants estrangers que participen en colles castelleres del Penedès, el Vallès
Occidental i el Barcelonès. Tot i que s’ha constatat la participació d’alguna
persona d’origen marroquí en colles com els Minyons de Terrassa (Sáez,
2005), finalment no va ser possible entrevistar-la. En un futur proper seria
interessant fer un estudi més específic i focalitzat en la participació de per-
sones d’origen magrebí i asiàtic en colles castelleres.
diumenge, de maig 31, 2009
Bancos del Tiempo para desarrollar el espíritu de equipo
Hoy Alvaro Solache gerente de Teamtowers sale en un artículo del Diario de León hablando de las bondades de los bancos del tiempo, como el que ha impulsado en León.
http://www.diariodeleon.es/noticias/noticia.asp?pkid=457053
http://www.diariodeleon.es/noticias/noticia.asp?pkid=457053
dimarts, de maig 12, 2009
divendres, d’octubre 19, 2007
dijous, d’agost 09, 2007
dimarts, de maig 08, 2007
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)